Cançó 1: EL MEU PRIMER DIA.

Tots: QUÈ! QUÈ! QUÈ! QUÈ! QUÈ! QUÈ! QUÈ!... “CABRÓN”!!!!

Àngel: Hauré de preparar-me.  Què diré? M’agradaria tant començar bé. Poder expressar-me. Dir el que penso. Però què voldran saber? Què m’explicaran? Mentides. M’explicaran mentides. Em faran dir mentides.

Tots: Merda!

Àngel: (...) No sé què dir. És el meu primer dia. No sé què dir.

Tots: QUÈ?!!

Susana: M’hauré de posar  guapa.  Què em posaré? M’agradaria trobar un noi. Intel·ligent. Però aleshores no li agradaré. Què pensaran de mi. Sóc fÀcil. Em diran que sóc una noia fàcil.(...) No sé què dir. És el meu primer dia. No sé què dir.

Tots: QUÈ??

Kike: Hola. Hauré de saludar, no? Hola. No, així no. Ei, què tal? Fatal! Mmm... Bon dia. Quina merda...  He dit bon dia!!! I tu què mires, eh? Què estàs mirant? Que et trenco la cara, fill de puta. PAM. PAM. PAM!!! (...) No sé què dir. És el meu primer dia. És el MEU primer dia.

Tots: QUÈ?

Irene: Són igual que jo. No m’hE d’“agobiar”. Jo vaig allà i escolto. Acabo i mE´n vaig. No tinc perquè parlar amb ningú. I si  pregunten coses? I si em pregunten coses? Jo no he fet res. No hi puc anar. No hi puc anar. No puc!!! (...)No sé què dir. És el meu primer dia. No sé què dir.

Tots: QUÈ?

Moha: ¡QUÈ BIEN! Es mi primer DIA de clase. PERÒ el primero de verdad. El primero de toda mi vida. Voy a portarme BIEN. Hay que llevar lápiz y papel. No sé. No, no, no! ¿QUÈ tengo que llevar? ¿QUÈ tengo que traer? Wowowo... No lo sé...(...)EÓ, lo siento, no sé que tengo que traer es que “és el meu primer dia”. És el meu primer dia...

Tots: NO SÉ QUÈ DIR. ÉS EL MEU PRIMER DIA. QUÈ! QUÈ! QUÈ!  NO SÉ QUÈ DIR. ÉS EL MEU PRIMER DIA.QUÈ! QUÈ! QUÈ! NO SÉ QUÈ DIR. ÉS EL MEU PRIMER DIA.QUÈ! QUÈ! QUÈ!
Àngel: M’ HAURAN D’ ENSINISTRAR.
Kike: M’ HAN DE DOMESTICAR.
Moha: ÉS EL MEU PRIMER DIA DE CLASSE I JA ESTIC “AGOBIAT”.
Susana: NO SÓC UNA BÈSTIA.
Irene: NO SÓC UN ANIMAL.