Cançó 14: ON ÉS EL CÀSTIG?
Sociòleg “Irene”: Estàs completament boig.
Sociòleg “Kike”: És massa perillós.
Sociòleg “Irene”: Estàs completament boig.
Sociòleg “Kike”: És massa perillós.
Sociòleg “Kike”: Massa vehemència.
Sociòleg “Moha”: No és qüestió de paciència...
Sociòleg “Irene”: Per l’amor de Déu Josep, quanta imprudència...
Josep: No ho enteneu... Aquests joves per fi poden fer activitats que els hi tornen la il·lusió.
Tots: No és la solució.
Sociòleg “Kike”: Clar, els teus joves aprendran que si fan un delicte reben un premi.
Tots: On és el càstig?
Sociòleg “Susana”: Estàs completament boig.
Sociòleg “Àngel”: És massa perillós.
Sociòleg “Susana”: Estàs completament boig.
Sociòleg “Àngel”: És massa perillós.
Sociòleg “Kike”: Massa vehemència.
Sociòleg “Moha”: No és qüestió de paciència...
Sociòleg “Irene”: Per l’amor de Déu Josep, quanta imprudència...
Josep: Aquests joves ja estan pagant pel que han fet, el càstig no és la nostra funció.
Tots: El càstig és la solució.
Sociòleg “Kike”: Ja tens temps de pensar en les víctimes del teu grup de treball, mentre jugueu a la “piloteta”.
Tots: On és el càstig?
Josep: No ho enteneu, és, és, una qüestió de motivació. Han modificat el seu comportament. Volen canviar. Amb el joc i la desinhibició ha arribat la responsabilitat i la conscienciació.
Sociòleg “Susana”: Estàs completament boig.
Sociòleg “Àngel”: És massa perillós.
Sociòleg “Susana”: Estàs completament boig.
Sociòleg “Àngel”: És massa perillós.
Sociòleg “Kike”: Massa vehemència.
Sociòleg “Moha”: No és qüestió de paciència...
Sociòleg “Irene”: Per l’amor de Déu Josep, quanta imprudència...
Tots: Quanta imprudència! On és el càstig Josep.