Cançó 16.-  NO SÓC NINGÚ.

Irene: Que què em passa?
Josep: Jo penso que no hauries de posar-te així. Hi ha coses més importants.
Irene: Que què em passa?
Josep: Ara mateix surto. Estàs dramatitzant.
Irene: Els meus pares no m’estimen. No s’estimen.
Josep: Això, no és res.
Irene: Els meus companys em maltracten. Em roben. No em parlen.
Josep: Això no és un problema.
Irene: Cada dia faig el mateix. I no m’agrada gens.
Josep: La gent té problemes. Té problemes de veritat.
Irene: Sento que no L’ importo a ningú.
Josep: T’estàs queixant per queixar…
Irene: No sóc res per ningú.
Josep: No m’ho crec.No és veritat.
Irene: El que veig al mirall...
Josep: No...
Irene: Em fa vomitar...

Josep: A veure, de veritat crec que tot això comença a ser una mica absurd, potser és veritat, últimament vaig una mica més atabalat, però jo t’estimo, tornarem a estar bé. Passarem aquesta mala època.

Irene: Que què  em passa?
Josep: Jo penso que no t’has de posar així.
Irene: Que quÈ em passa?
Josep: Definitivament. No t’entenc.
Irene: Els meus pares no s’estimen. Mai s’han estimat.
Josep: AIXÒ no és res.
Irene: No tinc amics. No sóc feliç.
Josep: Això no importa a ningú.
Irene: No tinc forces per llevar-me.
Josep: La gent tÉ  altres problemes...
Irene: Tot és dolor.
Josep: Problemes seriosos. Problemes reals.
Irene: de dia dolor. Per la nit malsons.
Josep: No m’ho crec.No és veritat.
Irene: El que veig al mirall...
Josep: No...
Irene: Em fa vomitar...

Josep: Molt bé. Deixem-ho estar. Quan arribi a casa continuem parlant. No et preocupis. No trigaré. Adéu. T’estimo. Fins ara. Adéu.